Miro cap enrere i crec que puc sentir-me orgullosa del pas que he donat a la meva vida, de la vida que visc a dia d'avui.

Enrere vaig deixar París, la meva ciutat natal, en morir el meu pare i moltes tribulacions (i un acomiadament que va fer vessar el got) que em van portar a una gran depressió de la qual no vaig poder sortir en gairebé cinc anys. Cinc llargs anys donant voltes, sense saber a qui acudir, què fer amb la meva existència, fent-me preguntes a les quals no podia contestar.

Una Setmana Santa, la meva tia Jannick va venir a visitar-nos des de Washington, i ella i jo vam mantenir una petita xerrada: parles tres idiomes a la perfecció, em va dir, vas heretar aquest do del teu pare, perquè no et dediques a traduir?

Quina idea més curiosa, vaig pensar... com una advocada tan il·lusionada amb la seva professió pot esdevenir traductora? També cal reconèixer que aquí a Espanya les autoritats no l'hi posen fàcil a una... havia de tornar a estudiar-me tota la carrera i com que... em feia tanta mandra!

Tanmateix havia de canalitzar la meva vida i després de molts esforços, vaig donar els meus primers passos en aquest món tan especial de la traducció. En pocs mesos la meva cartera de clients va fructificar i vaig passar a ser la meva pròpia cap, el que a estones és un autèntic mal de cap, però val la pena mirant-ho des d'una perspectiva més global... mai més podria treballar per compte d'altri, ja ho havia decidit, vaig fer el meu propi camí amb molta tenacitat i vaig dir adéu a la depressió.

I va arribar a la meva vida l'home que avui és el meu marit i em va animar a anar més enllà, a desenvolupar aquesta activitat amb la fantàstica pàgina web que ell va dissenyar a la meva mida, i a col·laborar amb altres persones com jo.

I així van aparèixer els que, a dia d'avui, són els meus fidels col·laboradors... va ser màgia pura, un foc artificial, un arc de Sant Martí... ells em van donar la mà, jo la vaig agafar, el nostre projecte va començar a fluir i junts vam emprendre aquesta gran aventura que és Sol Marzellier Traductores. Persones amb gran cor, treballadores, que un dia o altre també van haver de superar problemes, que van patir, però que coneixien el significat de "caure per tornar-se a aixecar". Traductors per vocació, que estimen la seva feina, que donen sentit al lema de Sol Marzellier Traductores amb la seva personalitat: "Traduir és un art".

No importa si alguns són lluny, el seu talent i la seva bondat han creat aquesta proximitat que compartim quan treballem junts, quan ens animem mútuament per complir amb terminis impossibles, quan ens riem perquè estem tan cansats que "ballen" les pantalles, quan aquí estem per aclarir dubtes, quan senzillament la sinergia es fa realitat.

Dedico aquest article al meu pare, per aquest regal tan meravellós que em va llegar, a la meva tia Jannick per donar amb la solució, a la meva mare pels seus ànims, a Eduardo, el meu marit i CTO, per caminar al meu costat, i a tots vosaltres, els meus meravellosos col·laboradors, per existir i permetre que projectes com aquest puguin prosperar.

I tots, en nom de Sol Marzellier Traductores, us desitgem una feliç arribada de l'estiu!

Sol, CEO de Sol Marzellier Traductores.